OBAGA
(2012)
Les vesprades han anat canviant les tonalitats dels colors de la muntanya, han deixat al descobert els costats obscurs, els camins secrets del dia a dia, aquells que durant les cinc jornades que l’autor recorre ens porten des de la quotidianetat a l’èpica.
Qualsevol motiu intrascendent fa créixer un arbre on abans no hi havia més que una humida normalitat. En girar una drecera, ens topem de sobte amb el pas de les mans, de la maduresa que arriba i deixa, uns moments asolellada, l’obaga de la muntanya de cadascun de nosaltres
