veïnat

Veïnat

Aquesta continuïtat, 
els camins de sempre, 
amb els senyals d´advertències 
impedint el plaer de la desconeixença, 
devorant els marges de la revolta.

Tot ho pense mentre vaig ampliant el veïnat, 
encerclant una manada de llamps i estirant la corda, 
tot ho pense mentre vaig corrent les muntanyes, 
nedant els rius, levitant les places, desdoblant les hores 
i els jerseis, contra el cansament i el desànim 
que em disputen la cursa

Tot ho pense a les reunions de l´escala,
mentre rescate els fulls dels àcars, 
rascant el rovell de les mirades 
convidant l´oblit a una copa més, 
convencent-lo, 
suggerint-li un aplaçament.

Aquesta continuïtat de les cotxeres. 
Els taüts de sempre, tan nocturns,
tan ben delimitats,
impedint el plaer de l´errada,
devorant els marges de la conversa 
a l´ascensor.

Tot ho pense.
Tot ho sent, tot ho escolte, tot ho olore,
tot ho llepe, tot ho abrace, tot ho creme.

I pregue que el vent s´enduga  l´ordre del dia,
les portes de les cases precintades, 
i la desgana.



Imatge: Miquel Barceló