Posteritat
ara es diuen així els camps que la polis
encara no ha ciutat. Alegres tomaques arenoses,
albergínies blanques, melons d´Alger panxuts,
sembla que una okuperativa s´encarrega.
sense massa faroles, un camí de terra,
records d´una sèquia, poc més, alguna claveguera,
una tanca publicitària que hi fa ombres a la tarda,
sobre les hortalisses.
hi pengen cares noves cada quinze dies,
a boca de nit, escriuen els seus versos a sobre,
una posteritat efímera.
Imatge de Miquel Barceló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada