les ombres del parc, amagades, rere els arbres, juguen amb la llum del dia, provoquen els infants i els franctiradors, ballen cançons antigues de tocar-se la pell fins a la tarda.
divendres, 23 de desembre del 2011
LA CAIXA DELS POEMES
acabe d´arribar a casa i no hi ha ningú,
encara estic cercant un poema per fer-li un glop
a veure si em treu de la gola tot aquest regust
de centre comercial i galletes de mostra.
em vaig preguntat si tot és matèria contra l´oblit,
vull dir, una petita pàtria a la que enrolar-se, però
jo no he segut mai de pàtries ni de grans grups de gent
jo sempre he estat més a prop de l´agulla que del fil
i no sé si morir a la chaise-long és un destructor d´inquietuds,
potser només punketje un poc la mirada i el carro tria el pedregal
em bec un poema que sap a discussió adolescent
després un altre que té un sabor com de manca de sexe
i un altre amb gust a cadàver i destape la caixa sencera
i em bec un llibre sencer i després un altre i comence
a veure personatges pels corredors de la casa
obrec finalment el llibre-bar, la baroteca, cerque
graduacions més altes, sabors inverosímils, poemes
amb gust a fusta banyada, a herba del camp acabada de segar,
a sinestèsies dobles amb gel i un punt de licor de ràbia
i els poemes del carrer ginebra, la ciutat nedant sencera
a la caixa dels poemes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
més prop de l'agulla que del fil, més prop de la punta que de l'ull, més de punxar que de cosir
ResponElimina