POEMA NEGRE 42

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No hi ha res de poètic en aquesta mort,

res, no hi ha bellesa, creativitat, 

ni tan sols la fusta pot ser arbre, o primavera, 

no hi ha res de profit en aquesta mort tancada, 

amagada entre altres morts de ciment,

cap flor no beurà d´aquests ossos, 

cap arbre no donarà fruit d´aquesta carn, 

cap terra serà roja sense aquesta sang 

que ara guardeu, discrets i educats,

entre carrers de pedra i flors d´un sol dia.