les ombres del parc, amagades, rere els arbres, juguen amb la llum del dia, provoquen els infants i els franctiradors, ballen cançons antigues de tocar-se la pell fins a la tarda.
dissabte, 16 de març del 2013
poema negre 11
Han passat algunes hores des de aquella mort,
agonitzant vellut fins la matinada, després,
el cos quiet al sofà, la sensació de fam, encara de vegades
tinc aquella fam.
però els dies han pres llum, d´entre els incendis quotidians,
i la llum ha pres la roba dels armaris i ha pres la fam.
Vaig estar sol moltes hores, amb les persianes,
vosaltres no estàveu, potser era necessari,
potser era necessari,
potser era, vaig estar apegat a les parets,
sol, moltes hores, reptant la paret exacta on excavar finestra
sense aquella nit constant.
Ara esteu ací i tot sembla no haver passat mai,
aquella mort continuada,
que ara reconec
en vosaltres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada