dimecres, 18 de desembre de 2013

licor



 licor
 
Sense cap context, potser millor així, aquell bibliobar d´estudiants, tan sols,
tan sols amb les nits diürnes i els carrers celebrant victòries, descendint mentrestant nosaltres,
sense cap context, mai ningú no em convidà a una copa del licor dels versos, eren altres dies,
les barres on altres anaven i prenien secrets i delicats beuratges de metàfora, aquelles
portes ocultes de les clandestileries on les paraules passaven
a ser-ne només la pell del temps, i els silencis, els nostres silencis, 
 
com aquest, 
un recurs de la complicitat,
del context, 
 
Oh, no teníem cap context aleshores on fer un espill en l´aigua, potser millor així,
vivíem sense cap pretensió, només la set d´aquell licor, però tampoc no el sabíem beure,
mai ningú no ens va ensenyar a destil·lar la pena i el riure,
d´una manera enguantada o frugal com els poetes de diccionari, com els poetes amb context,
nosaltres, aquells nosaltres, acostumats a arribar sempre de nit i a deshora als llibres,
ens servírem la botella del licor sencera



Cap comentari:

Publica un comentari