licor
licor
Sense cap context, potser millor
així, aquell bibliobar d´estudiants, tan sols,
tan sols amb les nits diürnes i els carrers
celebrant victòries, descendint mentrestant nosaltres,
sense cap context, mai ningú
no em convidà a una copa del licor dels versos, eren altres dies,
les barres on altres anaven i
prenien secrets i delicats beuratges de metàfora, aquelles
portes ocultes de les
clandestileries on les paraules passaven
a ser-ne només la pell del temps, i els silencis, els nostres silencis,
com aquest,
un recurs de la complicitat,
del context,
Oh, no teníem cap context aleshores on fer
un espill en l´aigua, potser millor així,
vivíem sense cap pretensió, només la set
d´aquell licor, però tampoc no el sabíem beure,
mai ningú no ens va ensenyar a
destil·lar la pena i el riure,
d´una manera enguantada o
frugal com els poetes de diccionari, com els poetes amb context,
nosaltres, aquells nosaltres, acostumats a arribar sempre de nit i a deshora als llibres,
ens servírem la botella del licor sencera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada