Comence per repartir
uns fulls escrits al terra
de fusta, des d´on diré
els llavis, els ulls, la forma
intocable del pensament,
delicat, fràgil, davant
la llum dels focus comprenc
el paper del rapsode
soc un guia de mirades,
guanye l´escenari buit, però
em canse aviat del poema,
em canse del recital,
em canse de tota aquesta
pompa i grate la fusta
de l´entarimat. Intuïsc
el teu passadís secret,
soterrani, simbiòtic,
que ens connecta,
oblide,
l´atrezzo per un recital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada