2 POETES SALVATGES
Vaig estar a la llibreria.
Hi havia un parell de poetes
salvatges encara, acabats d´arribar a la tenda,
exemplars del sud.
No tenien una gran enquadernació
però tenien noms exòtics i fulls amb aquella olor
a terra banyada.
Me´ls vaig endur a casa, algú de la família va renegar
en veure´ls. Els vam llegir, nit i dia, els vam cantar,
els vam riure les hipèrboles però
menjaven molta tinta i un paper reciclat caríssim.
Vaig pensar en abandonar-los en algun recital
o en un premi literari, però em va semblar poc poètic,
millor dur-los a una biblioteca d´acollida, o fer-los book crossing,
qualsevol vers, excepte els armaris
L'armari no mai, mestre. Que després costa molt de sortir d'ell. El paper cerca el tacte de les ninetes dels ulls com les corol·les acaronen en la còpula l'himenòpter.
ResponElimina