la muntanya

 
La muntanya, fa temps que no hi vaig,

però la veig tots els dies per la finestra,

mentre esmorze. Reconec les propostes,

entre els arbres, hi trobe abandonats,

a les vores dels camins, records d´altres.

Tracte de reposar-los, els els porte a casa,

alguns em miren indignats, o sorpresos, 

hi ha qui crida sa mare, o la dona, o l´home,

hi ha qui no m´obri, sé que estan rere la fusta,

els escolten respirar, em coneixen, però,

prefereixen que els tinga jo, que els cuide

i els millore, fins fer-los cançó, o poema.