M´he posat la roba del treball per anar de convit,
em miraven els amics de la promesa, desconcertats
entre tantes corbates combinades.
Els cabells solts, les ulleres de Sol,
el coll despassat, les mànigues a meitat braç,
i el somriure pel besos secrets de la núvia,
la nit sencera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada